El que admirava més de la Mireia a les sortides d'iniciació eren les seves ganes de fer i desfer camí, el seu interès i la seva predisposició per aprendre, fins i tot en els petits detalls; la seva alegria infinita que reflectia amb un somriure als llavis i una brillantor als ulls. Els ànims que tenia i la companyonia i amistat que mostrava amb tothom.

Sort, però, que sembla que ha millorat a l'hora de cuinar amb fogonet, perquè les seves primeres experiències culinàries amb els Danis (Rius i Cucala) eren un desastre!

Christian Forell

Campaments d'estiu Vall d'Ordesa
Juliol 2004

Recordo aquells campaments, ja que no vam tenir gaire cura de la logística, ens va faltar menjar per un dia, el mal temps es va carregar algunes tendes, i d'altres imprevistos,...és a dir uns campaments d'allò més animats.
Després de portar dos dies en ruta pujant el Cañón de Añisclo, el tercer tocava el Mont Perdut, fins aquí va anar tot bé. Els problemes van començar a la baixada del cim. Va començar una gran pedregada, que va deixar inservibles les tendes de tots els nens obligant-nos a dormir dins del refugi de Góriz només 5 hores, perquè els desconsiderats guardes que hi havia en aquell temps no ens hi van deixar més estona, havien de fer el seu negoci. L'endemà com teníem les tendes destrossades, vam baixar tots fins on arriba l'autobús, però en Jordi Tarradas (monitor del tercer), la Mireia i dos nens més van baixar corrents per arribar al poble a comprar recanvis per les tendes i agafar l'autobús de pujada abans que tanqués el servei. El dia següent vam pujar per les “Clavijas de Cotatuero” per seguir la ruta, però el més fort va ser quan vaig proposar d'anar fer un 3.000 (el Casco) recalcant que el següent dia havíem de fer el Taillon. La meva sorpresa va venir quan la Mireia sense pensar-ho va dir "jo m'apunto" i jo que pensava que ja els havia esgotat, doncs NO !!!, cap al Casco, que vam assolir gairebé sense parar per descansar. I, sí sí, l'endemà vam creuar la Brecha de Roland cap a Serradets passant pel Taillón. En aquell punt vaig pensar, "Déu meu !!!, que no es cansa mai aquesta noia o què ?"

Jordi Valent