Quan vaig conèixer la Mireia a les proves del Centre de Tecnificació, l'últim que se m'hagués ocorregut era dir que algun dia arribaria on es ara en el món de l'esquí de muntanya. El fet que anés amb cresta i amb pintes de “punki” no ajudava massa i al igual que jo, molta gent es devia pensar que estava de broma quan deia que a l'any següent estaria lluitant per fer podis amb les que aleshores ens semblaven impossibles d'atrapar.

Naila Jornet
Una gran amiga