"Hauries de ser més extrovertida, com la teva germana" em deia la tieta.
"Hauries de ser més ordenada i organitzada, com la teva germana" li deia el nostre oncle a la Mireia.
Totes dues, resignades, sospiràvem al sentir aquestes paraules, any rere any, durant el sopar de nadal amb la família. Una mica molestes, això sí, que no poguessin veure més enllà de petits 'defectes' que ens diferenciaven l'una de l'altra. Per què no podien elogiar-nos, enlloc de destacar aquests petits 'defectes'? Com, 'Ets molt extrovertida, Mireia!', o 'Apa, mira que ben organitzada que ets, Gisela!'
I, tot i ser com la nit i el dia , ens hem après a acceptar tal i com som. Cadascú és com és, i allò que d'altres anomenen defectes, nosaltres ho veiem en l'altra com un nou capítol del llibre que defineix la nostra pròpia i genuïna personalitat. Encara que sembli mentida, n'hem tret més que paciència dels sopars de Nadal!                                                                                                                                          

Gisela Miró