Quan ens van presentar ella tenia 15 anys i jo uns quants més..
Ella va dir-me: -Hola...Tu ets escalador, oi? Molt bon inici per una bona amistat.
Dos anys més tard vam anar als Ecrins. La previsió anunciava tres dies de bon temps i jo no vaig dubtar ni un moment a enganyar-la per escalar el Pilar Sud de la Barra dels Ecrins.
- És una via guapa i fàcil - li vaig dir mentre intentava dissimular la cara de culpabilitat...
Després d'una aproximació llarga, 1100 metres d'escalada, una aresta gens fàcil i un parell de ràpels ens plantem al Glacier Blanch. Eren les 8 de la tarda, portàvem 16 hores d'activitat i ja havíem fet el més difícil. "Solament" faltava travessar tota la glacera i baixar fins al cotxe...unes 3-4 hores.. Jo estava molt cansat i vaig pensar que potser m'havia passat amb la nena..(tenia 17 anys..)
Ens vam encordar per travessar la glacera i, sense ni preguntar, la MOLT ANIMAL es fot a córrer pendent avall. Com que anàvem encordats, si corre la nena...corre el nen!
Ara em pregunto: -No va ser ella qui em va enganyar a mi?
Als trenta-set anys he après que el meu pare tenia tota la raó del món quan em deia:
-QUI NO VULGUI POLS QUE NO VAGI A L'ERA!
Una abraçada!

Jaume Pinyol (Pitus)